Sempre he tingut passió per les paraules. De petita, llegia contes amb la sensació que cada paraula amagava alguna cosa important. Més endavant, vaig descobrir la literatura com un lloc on es poden explorar emocions, pensaments i mons imaginaris. Llegir i escriure s’han convertit en maneres de viure i d’entendre el món.
Un dia, però, vaig trobar un altre tipus de lectura: la de les cartes del tarot. Al principi em semblava només un joc curiós, però amb el temps vaig veure que les imatges del tarot també es poden llegir. No com es llegeix un llibre, sinó com es llegeixen els símbols, els somnis, les emocions.
El tarot no és només una forma de predir el futur. És una manera de mirar la vida amb altres ulls. Cada carta és com una paraula plena de significat, i quan en poses unes quantes juntes, apareix una història. Una tirada de cartes pot ser una petita narració: un viatge, un conflicte, una possibilitat.
Llegir cartes s’assembla molt a llegir un poema. No cal entendre-ho tot literalment. L’important és el que desperta dins nostre. El tarot parla amb símbols, i això fa que cada lectura sigui única. Com la literatura, ens convida a interpretar i a connectar amb allò que sentim.
Quan llegim un text o una tirada de cartes, no només rebem un missatge. També el creem. Posem part de nosaltres en allò que llegim. I això fa que l’acte de llegir sigui una forma de conèixer-nos millor. El tarot ens pot dir què passarà, però també ens ajuda a veure què sentim, què pensem, què volem.
A vegades faig servir el tarot per escriure. Trec una carta i deixo que m’inspiri. Les imatges em donen idees, emocions, paraules. És una altra manera d’escoltar-me i de transformar el que em passa en paraules.
Ni la literatura ni la cartomància donen respostes tancades. Però totes dues obren camins. Ens ajuden a fer preguntes, a veure’ns des d’un altre angle.
Crec que tot es pot llegir: un llibre, una carta, una mirada, un moment. El llenguatge és a tot arreu, i llegir és una manera d’apropar-nos al món i a nosaltres mateixos.