L’I Ching o Llibre dels canvis, és un oracle que s’ha utilitzat tradicionalment a la Xina des de fa milers d’anys com un mètode per predir el futur alhora que com a eina filosòfica, i serveix tant per trobar respostes a qüestions de la vida quotidiana com per a ajudar-nos a prendre decisions trascendentals per al nostre destí.
Es diu que va ser composat fa més de tres mil anys per un rei i el seu fill sota la supervisió d’un monjo taoista. Una antiga llegenda situa l’origen de l’I Ching cap el 3000 a. C. quan l’emperador de l’antiga Xina, Fu-Xi passejava per la vora d’un riu i va veure sortir de les seves aigües un drac d’escames negres i blanques que estaven distribuides d’una manera molt especial, formant unes figures geomètriques que van fascinar el savi emperador, que es va dedicar a interpretar els estranys signes inspirats en les escames del drac, donant lloc a un text filosòfic i reflexiu amb un intent de comprendre com i per què es produeixen els canvis en la vida d’un individu.
Fa uns quants milers d’anys els savis de l’antiga Xina per mitjà de la observació de la naturalesa van arribar a la conclusió que el món és un etern fluxe de canvi, el resultat de la interacció de dues forces primigènies: el yin i el yang, dues forces oposades i al mateix temps complementàries entre elles, que formen alhora una sola unitat i que s’atreuen l’una a l’altra.
D’aquestes enigmàtiques combinacions de línies contínues i discontínues, és d’on es diu que va sorgir l’oracle xinès o Llibre dels canvis. L’I Ching consta de 64 signes de 6 línes cadascun, denominats hexagrames. Es tracta d’un llenguatge compost per signes representats per hexagrames, constituit per línies senceres i línies discontínues amb la qualitat de mutants i no mutants. El concepte de mutació es basa en un concepte cíclic de la vida, segons una concepció del temps circular, de manera que en l’avui és possible saber el què passarà demà, partint de la base que l’eternitat és en realitat, un continu present.
El mètode oracular és molt simple: consisteix a pensar una pregunta i llançar 3 monedes a les que se li assigna un valor determinat, traslladant els resultats de la resposta als símbols de l’I Ching. Per obtenir una resposta, cada tirada genera una de les 6 línies de què consta l’hexagrama. Aquests 64 hexagrames de l’I ching són una descripció de les diferents maneres en què les situacions poden evolucionar. Els hexagrames descriuen les etapes del canvi i ens indiquen com actuar per tal de mantenir-nos a cada moment a l’alçada del les circumstàncies canviants. L’I Ching respòn una pregunta amb 1 o bé amb 2 hexagrames, relatant una història que és també una lliçó pràctica i moral sobre com procedir en una situació determinada. El consultant ha d’aplicar aquesta història a la seva situació, mirant d’entendre quina part li correspon i com és possible influenciar d’una manera positiva en el resultat final.
Escrit en un estil poètic i ple de metàfores, l’I Ching pot llegir-se com una recopilació de savis preceptes o de forma poètica, com un oracle que revela l’inconscient del consultant. Es tracta d’un llibre de la vida que conté una explicació a totes les lleis de l’univers que governen totes les coses, i sobre com s’ha de comportar l´ésser humà per continuar en harmonia amb aquestes lleis. Segons la filosofia taoïsta basada en el coneixement intuïtiu de les lleis descobertes pels savis de l’antiguitat el canvi és inevitable, la única cosa segura que obtindren a la nostra vida, és l’estat natural del món i de tots els éssers vius, que es troben immersos en el fluxe canviant per naturalesa dels esdeveniments.